El càncer de pell és el tipus de càncer més freqüent al món. A Espanya es diagnostiquen cada any més de 78.000 nous casos de càncer cutani no melanoma i uns 6.000 casos de melanoma. A diferència d’altres càncers, el càncer de pell té un factor de risc principal clarament identificat i evitable: l’exposició acumulada als raigs ultraviolats al llarg de la vida.
Això significa que gran part dels casos es podrien prevenir. I que la detecció precoç — abans que les cèl·lules canceroses s’hagin estès en profunditat — marca una diferència radical en el pronòstic: el melanoma detectat en estadi I té una supervivència superior al 98% a cinc anys.
Tipus de càncer de pell
No tots els càncers de pell son iguals. Els tres tipus principals son:
Carcinoma basocel·lular
És el càncer de pell més freqüent (70-80% dels casos). Creix lentament i rarament fa metàstasi. Sol aparèixer com una pàpula brillant, rosa o de color pell, a zones exposades al sol (nas, orelles, front). Tractable amb cirurgia o tractaments tòpics si es detecta aviat.
Carcinoma espinocel·lular (de cèl·lules escamoses)
Segon en freqüència. Pot fer metàstasi si no es tracta. Apareix com una placa escamosa, una úlcera que no cura, o una massa irregular. Més freqüent en zones de gran exposició solar acumulada.
Melanoma
El menys freqüent però el més perillós. Deriva dels melanòcits (cèl·lules que produeixen pigment). Pot aparèixer en una piga existent o com una lesió nova. Detectat en estadis precoços, la taxa de curació és molt alta; avançat, pot ser letal.
Factors de risc: qui té més probabilitat de desenvolupar càncer de pell?
El risc no és igual per a tothom. Els factors principals són:
1. Fototip de pell (susceptibilitat individual)
Les persones de fototip I i II — pell molt clara, cabell ros o vermell, ulls clars, amb tendència a cremar-se en lloc de bronzejar-se — tenen un risc significativament més elevat. Antigament eren els pagesos i mariners els grups més afectats; avui, amb les activitats a l’aire lliure i els viatges a països solejats, el risc s’ha estès a la població general.
| Fototip | Pell | Cabell | Reacció al sol | Risc relatiu |
|---|---|---|---|---|
| I | Molt clara, pigues | Vermell/ros clar | Sempre es crema, mai es bronzeja | Molt alt |
| II | Clara | Ros | Es crema fàcilment, es bronzeja poc | Alt |
| III | Intermèdia | Castany | Es crema moderadament, es bronzeja gradualment | Moderat |
| IV | Marronosa | Castany fosc | Es crema poc, es bronzeja bé | Baix |
| V-VI | Fosca/negra | Fosc/negre | Rarament es crema | Molt baix |
2. Exposició solar acumulada
El dany per UV s’acumula al llarg de tota la vida. No hi ha una dosi segura d’UV: cada exposició suma. Les cremades solars, especialment en la infància i l’adolescència, multipliquen el risc de melanoma a l’edat adulta.
La radiació ultraviolada actua de dues maneres:
- UVB: crea mutacions al gen p53 de les cèl·lules de l’epidermis. Amb el temps, aquestes cèl·lules mutades poden tornar-se invasores.
- UVA: major capacitat de penetració en la pell. Responsable del fotoenveliment i també contribueix al risc de càncer, ja que penetra fins a la dermis.
3. Solàriums
Els solàriums emeten radiació UVA i UVB i augmenten el risc de melanoma en un 75% si s’usen abans dels 35 anys, segons la OMS. Els riscos específics:
- Les làmpades sovint no estan calibrades correctament
- L’usuari tendeix a fer-ne un ús excessiu
- L’OMS classifica els solàriums com a carcinògens de grup 1 (la màxima categoria de risc)
4. Antecedents personals o familiars
- Haver tingut prèviament un càncer de pell multiplica el risc de recurrència
- Familiars de primer grau amb melanoma
- Síndrome del nevus displàsic (moltes pigues atípiques)
- Immunosupressió (trasplantats, pacients amb VIH, tractaments immunosupressors)
5. Zona geogràfica i altitud
Com més a prop de l’equador i com més alta és l’altitud, més intensa és la radiació UV. A més, el gruix de la capa d’ozó influeix directament: actua com a filtre natural de la radiació UVB. Quan el gruix disminueix, arriba més UVB a la superfície terrestre.
Com protegir-se del sol: guia pràctica
“L’ús de cremes de fotoprotecció no hauria de ser l’únic mètode de protecció. Molts pacients apliquen crema i creuen que poden estar al sol sense límit, quan en realitat cal combinar-la amb roba, ombra i evitar les hores de màxima insolació.” — Dra. Rosa Maria Casanovas Puigbonet, especialista en Dermatologia, Girona
La protecció solar eficaç és una combinació de mesures, no només la crema solar:
Protecció física
- Roba: la primera barrera. Preferentment teixits foscos i de trama densa (major factor de protecció UV). Existeix roba amb certificació UPF específica.
- Barret de visera àmplia: protegeix cara, orelles i coll, zones de risc elevat.
- Ulleres de sol amb filtre UV: protegeixen els ulls i la zona periocular.
- Ombra: evitar el sol directe entre les 12h i les 16h, quan la radiació UV és màxima.
Cremes solars (protecció química i mineral)
El Factor de Protecció Solar (FPS) indica quanta radiació UVB es bloqueja:
- FPS 30: bloqueja el 97% de la radiació UVB
- FPS 50: bloqueja el 98%
- FPS 50+ (ultra): màxima protecció disponible
Recomanació: FPS 30 com a mínim; FPS 50+ per a fototips I-II, zones de gran exposició solar, nens i persones amb antecedents de càncer de pell.
Com aplicar-la correctament:
- Aplicar 20-30 minuts abans de l’exposició
- Quantitat suficient: 2 mg/cm² de pell (la majoria de les persones n’apliquen menys de la meitat)
- Reaplicar cada 2 hores i immediatament després de banyar-se o suar
- No oblidar orelles, coll, dors dels peus i part superior del cap si el cabell és escàs
Filtres minerals vs. químics:
- Els filtres minerals (òxid de zinc, diòxid de titani) reflecteixen la radiació UV. Menys irritants per a pell sensible i per a la rosàcia. Poden deixar un residu blanc.
- Els filtres químics absorbeixen la radiació i la converteixen en calor. S’estenen millor però poden irritar pells sensibles.
Fotoprotecció sistèmica (oral)
Els betacarotens i altres antioxidants orals augmenten lleugerament la tolerància al sol, però no substitueixen la crema solar. Existeix controvèrsia sobre el seu paper en la prevenció del càncer de pell.
Protecció solar en nens: especialment important
L’exposició solar en els primers anys de vida és la que més influeix en el risc de càncer de pell a l’edat adulta. Les cremades solars en la infància — fins i tot una sola cremada amb butllofes abans dels 18 anys — doblen el risc de melanoma.
Recomanacions específiques per a nens:
- Menors de 6 mesos: evitar l’exposició solar directa completament
- De 6 mesos a 3 anys: FPS 50+ específic per a nens, roba, barret i ombra
- A partir de 3 anys: mateixos principis que els adults, amb FPS 50+ i reaplicació freqüent
- Mai solàriums: prohibits legalment a menors de 18 anys a Espanya
Senyals d’alerta: quan pot ser càncer de pell?
Per detectar lesions sospitoses, el mètode ABCDE és la referència:
| Lletra | Significa | Senyal d’alerta |
|---|---|---|
| A | Asimetria | Una meitat no és mirall de l’altra |
| B | Vora (Border) | Vores irregulars, dentades o mal definides |
| C | Color | Variació de color dins la mateixa lesió (marró, negre, roig, blanc) |
| D | Diàmetre | Més de 6 mm (mida d’un goma d’esborrar) |
| E | Evolució | Canvis recents en mida, forma, color o símptomes (picor, sagnat) |
Qualsevol lesió que compleixi un o més d’aquests criteris hauria de ser valorada per un dermatòleg.
Altres senyals d’alerta:
- Una ferida o úlcera a la pell que no cura en 4 setmanes
- Una piga que pica, sagra o forma costra sense causa
- Una nòdul brillant de color rosa o de pell a la cara
- Una taca escamosa persistent que no desapareix
Control dermatoscòpic: per a qui i amb quina freqüència?
La dermatoscòpia és una tècnica no invasiva que permet examinar les capes profundes de la pell amb llum polaritzada. En mans expertes, augmenta la precisió diagnòstica del melanoma del 60% a més del 90%.
Qui hauria de fer-se un control periòdic?
- Fototip I o II (pell molt clara)
- Antecedents personals o familiars de melanoma
- Moltes pigues (>50) o pigues atípiques
- Antecedents de cremades solars intenses o repetides
- Ús previ de solàriums
- Immunosupressió
Amb quina freqüència?
- Risc baix: cada 2 anys
- Risc moderat: anualment
- Risc alt (antecedents de melanoma, síndrome de nevus displàsic): cada 6 mesos
La Dra. Casanovas realitza control dermatoscòpic i mapatge corporal de pigues a la seva consulta de Girona.
Quan cal anar urgentment al dermatòleg?
- Una piga ha canviat de mida, forma o color en les últimes setmanes o mesos
- Teniu una ferida o llaga a la pell que no cura en 4 setmanes
- Una lesió piga, taques o nou creixement pica, sagra o forma costra
- Heu detectat un nòdul nou a la pell que creix ràpidament
- Teniu antecedents de càncer de pell i apareix una lesió nova sospitosa
Preguntes freqüents sobre el càncer de pell
El càncer de pell és hereditari? Hi ha una component genètica: tenir familiars de primer grau amb melanoma augmenta el risc. Però la majoria dels càncers de pell es deuen a l’exposició solar acumulada, no exclusivament a la genètica.
Si tinc la pell fosca, no tinc risc de càncer de pell? El risc és menor però no és zero. Les persones de pell fosca poden desenvolupar melanoma, sovint en zones poc exposades al sol (planta dels peus, ungles). El diagnòstic sol ser més tardà.
El sol a través del vidre de cotxe pot causar càncer? El vidre convencional bloqueja la UVB però deixa passar la UVA, que també contribueix al risc de càncer i és responsable del fotoenveliment. Les persones que condueixen molt temps al dia haurien de considerar la fotoprotecció a l’avantbraç i la cara esquerra.
Les cremes solars provoquen càncer? No. Cap estudi científic rigorós ha demostrat que les cremes solars amb filtres aprovats per l’Agència Europea de Medicaments causin càncer. Al contrari: la seva absència augmenta clarament el risc.
Un solàrium amb “llum suau” és segur? No existeix el solàrium segur. Tots emeten radiació UV. L’OMS classifica els solàriums com a carcinògens de grup 1 i desaconsella el seu ús per a qualsevol persona.
Quantes vegades he d’aplicar la crema solar? Cada 2 hores si esteu a l’aire lliure, i immediatament després de banyar-se o suar intensament. Una sola aplicació al matí no és suficient per a una jornada de platja o activitats a l’exterior.
Puc fer-me un control de pigues sense tenir res sospitós? Sí, i és recomanable si teniu factors de risc. El control preventiu permet detectar lesions en fases molt inicials, quan el tractament és més senzill i el pronòstic, excel·lent.
Quina diferència hi ha entre un carcinoma i un melanoma? Els carcinomes (basocel·lular i espinocel·lular) creixen lentament i rarament fan metàstasi si es detecten aviat. El melanoma creix amb més rapidesa i té major capacitat de metàstasi, per això la detecció precoç és crítica.
Referències
Per a informació oficial sobre la prevenció del càncer de pell i la campanya Euromelanoma:
