El granuloma piogen (PG) és una petita lesió vascular benigna relativament comuna que afecta la pell dels nens, amb una coloració vermella intensa i de superfície llisa.

Solen aparèixer a causa d’una lesió recent a les mans, els braços o la cara, com per exemple, la picada d’un insecte. A vegades, a causa de la gran quantitat de vasos sanguinis de la pell d’aquestes zones, pot sagnar amb facilitat.

Es tracta d’una patologia de creixement ràpid associada a petits traumatismes, entre altres causes.

Símptomes del granuloma piogen

• Sagnat fàcil a causa petits frecs després d’una ferida o lesió de la pell.
• Encara que poden apareixen qualsevol zona de les mans, els braços i la cara, és més freqüent que aparegui en els dits de les mans a causa de les ungles encarnades, o bé en la boca.

Tractament

Els diversos tipus de tractaments del granuloma piogen poden variar en funció de la seva forma i grandària. Encara que pot desaparèixer sobtadament, les lesions de major grandària poden tractar-se mitjançant:

• Extirpació quirúrgica, o cirurgia per incisió.
• Làsers
• Congelament
• Electrodesecació
• Cremes aplicades en la pell

Encara que s’ha demostrat que l’extirpació quirúrgica és el tractament més efectiu, a vegades, la lesió pot reaparèixer després del tractament si no s’ha eliminat el granuloma per complet. En tal cas, és important que consulti de nou amb el seu dermatòleg.

Referències: piógeno, G. (2019). Granuloma piógeno: MedlinePlus enciclopedia médica. Des de https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001464.htm

Foto de v.ivash – www.freepik.es

L'entrada El granuloma piogen cutani en nens ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

L’herpes labial, comunament coneguts com a “febres” o “pupes febrils”, és una infecció molt comuna en els nens causada pel virus herpes simplex de tipus 1. Es presenten en la part més externa del llavi o dins la boca. Solen picar i doldre bastant,

Evolució de l’herpes labial

Els símptomes inicials són la sensació de formigueig i picor en els llavis o en la cara. Les pupes febrils solen durar una o dues setmanes i no solen requerir cap tractament especial. Estan plenes d’un líquid sobre el qual es forma una crosta, abans d’assecar-se i desaparèixer.

Als nens que s’infecten amb el VHS-1, els poden anar sortint herpes labials de tant en tant durant la resta de la seva vida. Això es deu al fet que, fins i tot després que les úlceres s’assequin i desapareguin, el virus roman en el cos, esperant fins a la pròxima ocasió en què es torni a activar i provoqui més úlceres. Quan reapareix un herpes labial, ho sol fer en el mateix lloc que en ocasions anteriors.

La majoria dels casos de contagi que es produeixen en la infància ocorren per contacte directe de la pell amb objectes com tovalloles, mocadors, gots, cobert, etc.

Com podem prevenir l’herpes labial?

Una vegada que el nen ja hagi presentat un herpes labial, serà difícil saber què podria reactivar el virus. En alguns nens, l’estrès excessiu, passar massa temps al sol o posar-se malalt pot fer que reaparegui l’herpes labial. Alimentar-se bé, descansar prou i aprendre a afrontar l’estrès són aspectes importants quant a la prevenció.

Tractament

A la majoria dels nens, els herpes labials els desapareixen sols sense cap tractament mèdic especial. Si apareix  un herpes labial, pot ajudar:

• Aplicar una mica de gel embolicat en un drap sobre l’úlcera.
• Prendre un gelat.
• Rentar-se les mans amb freqüència i no tocar l’úlcera.

Més informació sobre Dermatologia pediàtrica

Font: Kids Health

L'entrada Herpes labial en nens, què convé saber ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

El peu d’atleta és una infecció freqüent de la pell causada per fongs que sol aparèixer entre els dits dels peus, encara que també es pot donar en les ungles, les plantes i els costats dels peus.

Qualsevol persona amb tendència a tenir els peus suosos i humits, corre un major risc de contreure fongs. Una de les formes en què el fong pot arribar als peus, és caminar descalç en llocs públics.

El peu d’atleta pot contagiar-se fàcilment entre nens. Ja que els fongs necessiten un ambient càlid, fosc i humit per créixer, les dutxes públiques, les piscines i els vestuaris, i fins i tot la calor d’unes sabates i d’uns mitjons, poden donar als fongs una oportunitat perfecta per proliferar.

Símptomes del peu d’atleta

El primer dels signes d’un nen amb peu d’atleta sol ser una granellada que presenta picor i cremor, a més de:

• Àrees esquerdades, sovint entre els dits dels peus, que s’escaten o pelen.
• La pell entre els dits també pot aparèixer blanquinosa i amb una olor desagradable.
• Enrogiment i descamacions en les plantes dels peus.
• Embalums en els peus.
• Granellada o erupció estesa cap a la cara interna del peu.

Com prevenir el peu d’atleta en nens?

• Rentar els peus cada dia i eixugar-los per complet, sobretot entre els dits.
• Usar un calçat adequat amb materials que deixin “respirar” als peus.
• Usar xancletes en les piscines i dutxes públiques.
• Usar mitjons de cotó que absorbeixen la humitat en els peus.
• Canviar de mitjons amb més freqüència si tendeixen a humitejar-se.
• Usar pols antifongs en les sabates o sabatilles esportives.
• No compartir tovalloles ni calçat.
• Mantenir netes les superfícies del bany de casa, sobretot, les de la dutxa i la banyera.

Font: KisdsHeatlh

L'entrada Com prevenir el peu d’atleta en nens ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

La majoria dels granets en la pell dels nounats, solen aparèixer entre les 2 o 4 setmanes de vida. Aquests granets, puntets vermells o taques en la pell, són benignes.

És habitual que els progenitors es preocupin, però és freqüent que l’acne neonatal desaparegui sol amb el pas dels dies o les setmanes.

Què és l’acne neonatal?

L’acne neonatal, denominat també com ‘eritema tòxic del nounat’ o ‘urticària del nounat’, són petits granets vermells que solen aparèixer per la cara (galta, nas, mentó i front) i el cuir cabellut dels bebès.

Els granets en la pell dels nounats, que solen confondre’s amb l’acne vulgar en adults o adolescents, no solen provocar molèsties ni picor al bebè.

Encara així, és recomanable cuidar-los al moment de la seva aparició. De vegades, poden aparèixer en la boca i el paladar. Qualsevol anomalia en aquestes zones, els pot provocar dolors i molèsties en tractar-se d’una part molt delicada.

Causes de l’acne neonatal

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) el 40% dels nounats pot sofrir d’acne neonatal.

Algunes de les causes més bàsiques solen ser la sequedat de la pell, la falta o excés d’humitat, l’aigua o el contacte amb la llet materna. Per tant, evitar que es reprodueixin granets en la pell del bebè, és pràcticament impossible.

Com prevenir l’acne neonatal?

L’aparició de l’acne en la pell dels nounats té una molt difícil prevenció. Però si existeixen algunes opcions que el poden ajudar a millorar quan ja està desenvolupat:

• Netejar la cara del bebè amb aigua i sabó especial per a bebès, dues vegades al dia, al matí i abans d’anar al llit.
• No llevar-los ni gratar-los. Això provocaria l’aparició de més granets, així com cicatrius o ferides.
• Mantenir la zona afectada neta i seca. Moltes vegades la mateixa bava del bebè pot mullar la zona de la boca. Si no mantenim aquesta zona ben seca, pot provocar irritació i la producció de més granets en el bebè.

En general, no és necessari aplicar cap tractament pels granets en la pell dels nounats, ja que sol desaparèixer sol. En cas que s’allargui en el temps, poden consultar al seu dermatòleg per reduir el nombre de granets i accelerar la seva desaparició.

Font: Bekiapadres
Foto de bebè creada per javi_indy

L'entrada Els granets en la pell dels nounats ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

La dermatitis seborreica, o crosta làctia del nadó, és una manifestació molt freqüent dels lactants. Es tracta d’una reacció produïda per un excés en la producció de greix i irritació, a causa d’un fong anomenat Malassezia que afecta principalment el cuir cabellut del nadó.

Aquest tipus de dermatitis fa que es formin escates, que van de blanques a groguenques, en àrees gresoses com el cuir cabellut o dins de l’oïda, i pot ocórrer amb, o sense enrogiment cutani.

Poden incrementar el risc de patir-la a causa de la transmisió de pares a fills. Altres causes poden estar relacionades amb l’estrès, la fatiga, els climes extrems, la pell gasa, els xampús no freqüents, l’ús de locions que contenen alcohol, o trastorns de la pell (com l’acne) i l’obesitat.

Símptomes de la crosta làctia del nadó

Les àrees afectades presentaran un o més dels següents símptomes:

• Lesions cutànies.
• Escames gruixudes o crostes (sobretot en el cuir cabellut, però també en orelles, celles, pestanyes, nas, coll, engonal o aixelles).
• Àrees de pell grasses o olioses, sovint cobertes d’escates blanques o grogues.
• Escates de pell (caspa).
• Picor (pot ocasionar més picor si s’infecta).

Els nadons amb crosta làctica també poden presentar enrogiment lleu de la pell i, alguns casos, la pèrdua de cabell, tot i que aquest sol tornar a créixer quan la crosta remet .

La crosta làctica no és contagiosa, ni tampoc és causada per falta d’higiene. No és una al·lèrgia ni és perillosa. Pot o no ocasionar picor. Si es presenta amb picor, el gratat excessiu de l’àrea pot ocasionar inflamació addicional, i les esquerdes en la pell poden provocar infeccions lleus o sagnat.

Sol·liciti una cita amb el seu dermatòleg si els símptomes no responen a les mesures de cures personals o als tractaments de venda lliure.

La gravetat de la dermatitis seborreica es pot disminuir controlant els factors de risc i prestant molta atenció a la cura de la pell.

Referències

Habif TP, ed. Dermatología Clínica. 5th ed. Philadelphia, Pa: Mosby Elsevier; 2009.

L'entrada Dermatitis seborreica del nadó ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

La dermatologia pediàtrica tracta casos de patologies dermatològiques de la infància. La dermatitis atòpica és una de les més freqüents. La seva prevalença s’estima fins a un 30% de la població als països occidentals.

Aquesta malaltia ha anat en augment en els últims 20 anys a causa dels canvis en els hàbits de vida en les societats industrialitzades.

Dermatitis atòpica

La dermatitis atòpica gairebé sempre comença durant la infància. Pot alterar significativament la qualitat de vida dels nens i de les seves famílies. Es presenta amb quadres de picor que arriben a impedir el correcte descans dels nens.

Els símptomes són la pell resseca, escamosa i amb coïssor. També esquerdes darrere de les orelles, granellades a les galtes, braços i cames. De manera alternada, millora i empitjora. Durant les erupcions, es poden desenvolupar nafres amb secrecions o crostes pel fet de gratar, o bé per infeccions.

També es poden produir sobreinfeccions per bacteris, virus, fongs i dermatitis amb enrogiment i inflamació de la pell.

Mol·lusc contagiós

Durant la infància, certes infeccions mostren una major incidència a causa de la immunitat deficient dels nens. Segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereología (AEDV) els mol·luscs contagiosos també són molt freqüents en edat pediàtrica.

Es tracta d’una infecció causada per un virus de la família poxvirus que produeix l’aparició de petites lesions en la pell, com a petits “granets” color pell normal d’1-5 mm de diàmetre.

La seva forma de contagi és mitjançant el contacte de pell amb pell. Això sí, la seva aparició és més freqüent durant l’època estival, ja que es veu afavorit per l’ús de piscines, les altes temperatures i la humitat.

Consulta en dermatologia pediàtrica

La dermatologia pediàtrica tracta alteracions fisiològiques de la pell des dels primers dies de vida, marques de naixement, lesions vasculars o pigmentàries. Consulti amb un dermatòleg expert en dermatologia pediàtrica, qui a més mantindrà una adequada col·laboració amb el pediatre que permetrà un control òptim a tot moment.

L'entrada Dermatologia pediàtrica: els problemes més comuns en la infància ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

Què és un nevus sebaci de Jadassohn?

El nevus sebaci de Jadassohn és una lesió congènita benigna pròpia del cuir cabellut i de la cara. Afecta epidermis, glàndules sebàcies, fol·licles pilosos i glàndules ectòpiques apocrines.

Quin aspecte té un nevus sebaci?

L’aparença típica és la d’una placa alopècica (sense pèl) ovalada o lineal i superfície llisa o lleument berrugosa i de color groguenc. Amb el pas del temps la zona sol posar-se més rugosa i engruixada, cobrant un to més ataronjat.

Nens i nounats
Generalment es diagnostica en nens  (el 0,3% en els nounats) quan s’observa una zona sense pèl en el cuir cabellut, però també pot presentar-se en l’adult.

Pubertat
La lesió pot passar desapercebuda fins que els canvis hormonals de la pubertat la fan créixer en extensió i grossor. Es pot començar a observar hiperplàsia de les glàndules sebàcies, alguns fol·licles pilosos rudimentaris i, a la dermis profunda, glàndules apocrines ectòpiques dilatades.

Edat adulta
Durant l’edat adulta poden desenvolupar-se diferents neoplàsies sobre un nevus sebaci, majoritàriament benignes: el tricoblastoma o el siringocistoadenoma papilífer són molt freqüents. El risc de desenvolupar un tumor maligne sobre un nevus sebaci és molt baixa. La incidència de neoplàsies malignes és inferior al 5%.

Com es diagnostica el nevus sebaci?

Davant el dubte, el millor és que un dermatòleg realitzi una exploració clínica de la lesió per confirmar el diagnòstic i valori les possibles opcions de tractament per a cada cas en concret.

Bibliografia
Analesdepediatria.org. (2017). Nevo sebáceo de Jadassohn | Anales de Pediatría. [online] Disponible a: http://www.analesdepediatria.org/es/pdf/S1695403308001094/S300/ [Accés 23 Oct. 2017].

L'entrada Què es un nevus sebaci de Jadassohn? ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

La urticària afecta a un de cada cinc nens en algun moment de la seva vida, segons dades de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Alergología i Asma Pediàtrica (SEICAP).

Durant la Setmana Mundial de l’al·lèrgia del passat mes d’Abril de 2017, es van realitzar nombroses activitats amb la finalitat d’augmentar la consciència sobre el tema, i sobretot, què fer quan els edemes l’acompanyen.

Sota el lema de la Setmana Mundial, La agonía de la urticaria, ¿qué hacer cuando los habones y la hinchazón no desaparecen?, el Grup de Treball de Dermatitis Atòpica i Al·lèrgia de la SEICAP ha elaborat un Decàleg de Consells per al Tractament de la Urticària en Nens.

Decàleg de Consells per al Tractament de la Urticària en Nens

1. La causa més freqüent d’urticària aguda són les infeccions, per la qual cosa moltes vegades no és necessari fer més estudis.
2. Si és aguda (dura menys de 6 setmanes) és suficient amb seguir el tractament que aconselli el metge i tranquil·litzar al pacient.
3. En el tractament, en primer lloc, si es coneix la causa, cal evitar-la.
4. Si és lleu, aguda o crònica, el tractament d’elecció es basa en l’administració d’antihistamínics.
5. Els corticoides són el tractament de segona elecció, que es poden emprar en les urticàries més greus que no responguin a antihistamínics.
6. Si presenta dermografisme, evitar que el nen es grati i que porti roba molt ajustada. A més haurà d’assecar-se la pell de forma suau o amb assecador.
7. Evitar situacions tals com l’exercici físic, la febre, la calor o fred intens i el stress emocional.
8. Evitar la ingesta d’antitèrmics com ibuprofens o àcid acetilsalicílic.
9. Durant els brots el nen no ha d’ingerir aliments rics en histamina (aliments fermentats, conserves, marisc…), ni aliments alliberadors d’histamina (maduixa, xocolata, fruita seca…).
10. Per prevenir nous quadres d’urticària, i per a la confirmació de diagnòstic, es recomana visitar al metge dermatòleg.

Font d’informació

Seicap.es. (2017). La urticaria afecta a uno de cada cinco niños a lo largo de su vida | SEICAP – Profesionales. [online] Disponible a: http://www.seicap.es/es/la-urticaria-afecta-a-uno-de-cada-cinco-ni%C3%B1os-a-lo-largo-de-su-vida_43401 [Accés 8 Jun. 2017].

L'entrada Decàleg de Consells per al Tractament de la Urticària en Nens ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

Les infeccions micòtiques o fúngiques són malalties freqüents provocades per fongs que infecten la pell.

En general, els fongs són microorganismes que creixen millor en condicions d’humitat i calor. Atès que són paràsits, poden causar malalties cutànies als éssers humans.

Com es produeixen?

Les infeccions micòtiques es produeixen quan els fongs ataquen la capa externa de la pell del cuir cabellut o el cos. Algunes infeccions micòtiques necessiten una pell càlida, humida i bruta per desenvolupar-se.

Majoritàriament, es contagien a llocs públics com piscines, dutxes o vestuaris, és a dir, llocs freqüentats per molta gent i on es donen les condicions requerides pel desenvolupament dels fongs.

Tipus comuns d’infeccions micòtiques

Dermatofitosi del cos: infecció micòtica que té lloc al cos.
Dermatofitosi del cuir cabellut: infecció micòtica que té lloc al cuir cabellut. Es produeix comunament en nens petits.
Peu d’atleta: infecció micòtica que es desenvolupa als peus. És més comú en adolescents i persones grans.
Fongs a les ungles, tot i que es presenten rarament en nens.

Signes i símptomes

Dermatofitosi del cos (tinya corporal o Tinea corporis

• taques escamoses circulars o ovals, amb vores elevades i lleument enrogits;
• picor;
• una zona inflamada que possiblement expulsa pus.

Dermatofitosi del cuir cabellut (tinya del cuir cabellut o Tinea capitis)

• una o més zones amb caiguda del cabell;
• punts negres en el cuir cabellut;
• zones escamoses i amb picor;
• cabells que es trenquen prop del seu naixement;
• àrees elevades, humides i toves (querión).

Peu d’atleta (Tinea pedis)

• dolor a la pell situada entre els dits dels peus;picor i pell en carn viva;
• les ungles poden afeblir-se i descolorir-se;
• pot veure’s afectada la planta del peu.

Prevenció i tractament

És important adoptar un bon nivell d’higiene per prevenir les infeccions micòtiques.

Els nens poden contagiar-se directament d’una persona o mascota infectada. Altres factors de contagi poden ser elements de contacte com els barrets, les pintes, peces de vestir o objectes de la casa com les catifes.

Els peus suats i bruts poden conduir al desenvolupament del peu d’atleta en adolescents. També es contagia si camina descalç pel terra dels vestuaris, les dutxes de piscines i gimnasos comunitaris.

En el cas que presenti una infecció micòtica que afecti el cos o la cara, consulti al seu dermatòleg, li recomanarà el tractament més adequat segons el seu cas.

Infecciones Micóticas – Tratamiento de las Infecciones por Hongos – AboutKidsHealth. (2017). Aboutkidshealth.ca. Accés 12 gener 2017,des de http://www.aboutkidshealth.ca/En/HealthAZ/Multilingual/ES/Pages/Fungal-Infections.aspx

Bibliografia

Bell-Syer SEM, Hart R, Crawford F, Torgerson DJ, Tyrrell W, Russell I. Oral treatments for fungal infections of the skin of the foot.. Cochrane Database of Systematic Reviews 2002, Issue 2. Art. No.: CD003584. DOI: 10.1002/14651858.CD003584.

Crawford F, Hollis S. Topical treatments for fungal infections of the skin and nails of the foot. Cochrane Database of Systematic Reviews 2007, Issue 3. Art. No.: CD001434. DOI: 10.1002/14651858.CD001434.pub2.

L'entrada Infeccions micòtiques de la pell en nens ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.

La dermatitis atòpica (o èczema atòpic) és una malaltia crònica de la pell molt freqüent, que afecta sobretot a nens genèticament predisposats a l’atòpia. Quan afecta els pares, hi ha un 80% de possibilitats que també la pateixin els fills.

Els símptomes de la dermatitis atòpica (DA) poden ser diversos i variar segon l’edat: èczema (irritació de la pell, enrogiment i irritació), pruïja (picor intensa), xerosi (sequedat) i liquenificació (enduriment de la pell).

En els casos més severs, poden patir una important limitació en la seva qualitat de vida. Les cures adequades ajuden a superar, o almenys a disminuir, l’afectació que sofreixen aquests nens.

La dermatitis atòpica és una malaltia que pot arribar a ser desesperant per als nens que la pateixen i per les persones que cuiden d’ells.

La ‘Guia per a pares i cuidadors de nens amb dermatitis atòpica’, publicada per la Sociedad Española de Inmunología Clínica y Alergia Pediátrica (SEICAP), respon a preguntes sobre les possibles causes, símptomes i tractaments més adients.

D’altra banda, ofereix instruccions generals sobre prevenció, així com les recomanacions alimentàries més adequades per pares i professionals que tenen cura d’aquest problema.

En el 50% dels casos, apareix als tres anys i en el 75%, abans d’arribar a l’adolescència. Afortunadament, la DA sol disminuir amb l’edat.

La pell dels nens s’ha de cuidar amb constància i paciència.

Com a tractament preventiu, es poden considerar aquestes recomanacions:

• Evitar els canvis de temperatura sobtats, així com les temperatures extremes que ressequen la pell.
• Evitar els aires condicionats que treuen la humitat de l’ambient.
• Evitar els sabons agressius.
• Utilització d’emol·lients (“hidratants”) després la neteja.
• Evitar que les llanes entrin en contacte amb el cos, privilegiar el cotó i treure les etiquetes.
• Evitar àcars, florits, tabac, animals domèstics, contagis d’herpes.

Font d’informació

Martín, M.A., Alonso, E. Guía para padres y cuidadores de niños con dermatitis atópica. Sociedad Española de Imunología Clínica y Alergia Pediátrica. 2007 [accés 2 de febrer de 2016]. Disponible a: SEICAP

L'entrada Dermatitis atòpica. Guia per a pares i cuidadors ha aparegut primer a Casanovas Dermatologia.